Quiet?

InQuiet

Màrius Serra va néixer a Barcelona l’any 1963. Es descriu a ell mateix com un “verbívor”, i és que la seva trajectòria en el món de les lletres no mereix altra denominació. Escriptor, ludolingüista , periodista, traductor, llicenciat en lletres anglogermàniques...

Ha publicat diversos llibres sobre temàtiques ben diferents. Verbàlia 2.0 i DiccioMàrius són les seves últimes obres sobre enigmística; Monocle, obra literària que anà publicant a La Vanguardia al llarg de l’any 2003 demanant als lectors quin volien que en fos el final, o Quiet, on narra la experiència real viscuda des del naixement fins els set anys de vida del Lluís, el seu fill, afectat per una greu encefalopatia.

Serra ha rebut diversos guardons al llarg de la seva carrera literària, dels quals en destaquen el Premi Ciutat de Barcelona el 1999 per La vida normal; el 2001, el premi Lletra d’or per Verbàlia i el premi Ramon Llull de novel·la, el 2006, per Farsa.

Actualment col·labora amb el diari Avui, duu la secció dels mots encreuats de La Vanguardia i presenta un espai radiofònic a Catalunya Ràdio sobre jocs lingüístics que porta per nom “Enigmàrius”

Col·labora també amb el programa “Divendres”, a la TV3, on presenta un espai dedicat també als enigmes lingüístics.

La seva obra, en termes generals, destaca per un to directe, sense embuts, i un llenguatge acurat, però sense grans embolics, tot i que, evidentment, és una mostra de la seva alta capacitat lingüística on es permet alguns recargolaments que semblen sorgir de la enigmística que tant li agrada.

A l’igual que ja van fer Josep Maria Espinàs amb El teu nom és Olga, o Miguel Gallardo amb María y yo, Màrius Serra explica en el seu llibre la “diferència”, l’experiència de viure amb un infant discapacitat.

Quiet, per la seva temàtica, podria tractar-se d’un llibre ploraner, però resulta no ser així. Tal com ell explica en una entrevista a El Periódico, “ no pretenc jugar amb la llàgrima ni amb el xantatge emocional”. Quiet és, doncs una novel·la de reivindicació de la “ètnia Llullu”, nom que dóna al seu fill i a la resta d’infants que pateixen alguna encefalopatia. És, segons paraules de Serra, “una novel·la sense ficció”.

El llibre conté escenes d’allò més divertides, tractades, algunes d’elles, amb una ironia punxant que travessa el cor del lector. D’altres, tristes i encongidores, plenes de sentiments i emocions contingudes per l’autor que ens explica com si res no passés.

Sorprèn la facilitat amb la que narra les dificultats i vicissituds diàries a les quals s’enfronta amb el Lluís: pujar a l’autobús, anar a dinar a un restaurant on a la mestressa no li agraden els “llullus”,.. Però també ens conta les situacions més divertides, més absurdes que els han ocorregut al llarg d’aquests set anys: el canvi de bolquers dins El Vaticà, el premi a la desconnexió mental més increïble al Museu de la Ciència de Vancouver, ...

Són molts els moments que es viuen amb intensitat a Quiet. Resulta ser un llibre d’aquells que fa por llegir, per la sinceritat dels sentiments, de les situacions, per la realitat a la qual està sotmès. Es fa estrany trobar-se llegint aquest llibre amb un somriure que va de banda a banda de la cara, i és que Màrius Serra ho aconsegueix. Així com ell comenta, el llibre, no pretén ser “un manual”, sinó “un relat perdurable” al mateix temps que per a ell, va resultar ser una eina d’introspecció, una forma de conèixer-se a si mateix i de donar a conèixer al món els “llullus”.